dimarts, 27 de novembre de 2012

0

Josep Bastons i Fàbrega (1927)



Josep Bastons i Fàbrega, Palafrugell, 27 de juny de 1927, tapisser per tradició familiar i músic per vocació. Ha estat vocalista, instrumentista de bateria, guitarra, guitarra elèctrica i baix elèctric. Fundador del grup Peix Fregit.

Origen i infància.
Neix a Palafrugell el 27 de juny de 1927. Fill de Lluis Bastons Forgas i Carme Fàbrega Bach. La família paterna eren basters i tenien botiga al carrer Estret de Palafrugell. La família materna eren teixidors.Va començar els seus estudis a l'escola dels germans Maristes de Palafrugell, després va passar per “la Vila”, “Can Peya” i el col·legi Mercantil hispano-francès.
Als catorze anys s'estrena com a cantant al Casal Popular i s'estrena en una obra de teatre interpretada només per dones anomenada “Blancaneus” on interpreta la “Cançó del príncep”, al ser una obra només per noies,  ell cantava darrera del taló.

Als setze anys comença els estudis de solfa amb el mestre Frederic Sirés i Puig per entendre les partitures i saber-les tocar. Aquests va agafar una gran amistat i el mestre Sirés el va fer partícip en tots els seus projectes, al Casal, al Centre Fraternal, al Cercle Mercantil, etc. Cada vegada que componia una cançó li feia aprendre a en Josep Bastons per veure com sonava


Per una malaltia, en Josep va tenir que fer força repòs, i allà, amb una guitarra que li havien regalat, va aprendre tant sols amb un mètode. Cal remarcar que en Joan Poch en certes ocasions ja li havia deixat la seva guitarra i li havia ensenyat a col·locar els dits per fer els acords.

Al poc temps, va forma part d'un grup d'harmòniques anomenat “Armonías de Juventud” al Casal Popular amb en Tomás Cervera, Lluis Mallart, Manel Janó, Bernat Caussa i Joan Poch.
Poc després va formar el grup Hula amb en Manel Iglesias, Joan Espada i Gabriel Castelló. Anaven a fer serenates nocturnes a les cases de les noies i els serenos els acompanyaven fent callar la gent que es trobava pel carrer.

La música i la feina de tapisser
Alhora que començava amb els estudis de música també va començar amb l'ofici familiar de baster-tapisser, però no fou fins als 18 anys (1945) que va anar a Barcelona a aprendre l'ofici de tapisser a la casa Grau Hermanos. Allà s'hi va estar tes anys d'aprenent i tan bon punt va tornar a Palafrugell ja li van proposar d'ocupar-se de la tapisseria de la residencia que els Ventosa tenien a Ses Falugues. Aquests alhora es van encarregar de gestionar-li l'exempció de fer el servei militar gràcies als molts contactes amb els que comptaven.

Al tornar a Palafrugell va poder reprendre la seva vocació i va decidir provar sort als diferents concursos de cantants aficionats com "Primer aplauso", "Lluvia de estrellas", "Hacia la fama", entre altres on sempre quedava molt ben clasificat.


Els primers contactes amb les orquestres
Els primers contactes les orquestres es va produir ben aviat doncs en Frederic Sirés i Puig era director de l'Orquestra Primavera i convidava en Josep Bastons a cantar amb ells sempre que els contractaven per fer un ball de quintos o de modistilles.
També era cridat de la Principal de Palafrugell sempre que els hi calia un substitut, aleshores no existia la figura de vocalista doncs cantaven tots els musics junts amb un embut metàl·lic de llauna.

Orquestra Maravella
L'any 1954 li proposen integrar-se com a cantant a l'Orquestra Maravella, i sense pensar-ho, al dia següent es va presentar per fer la prova i de seguida li van oferir quedar-s'hi. Sortosament l'època de més feina amb l'orquestra coincidia amb l'època de vacances de al taller. Val a dir que en aquella època el seu pare era prou valent per ocupar-se'n.
L'any 1955 uns quants musics palafrugellencs de l'Orquestra Maravella van decidir fundar una nova orquestra i ell s'hi va afegir per tal d'estalviar-se la incomoditat de perdre tot un dia en el desplaçament en autobús a Caldes de Malavella on hi tenia la seu.

Conjunt Tropicana
Durant el canvi, van improvisar el conjunt Tropicana amb en Joaquim Ribas, Lluis Palet, Jaume Esteve, Emili Juanals, Josep Maria Bofill i en Josep Bastons. L'èxit va ser desmesurat i fins i tot va arribar a ser considerada la millor orquestina del pais.
 
Orquestra Costa Brava
Tal i com estava previst l'any 1956 creen l'Orquestra Costa Brava on ell hi cantava i tocava la bateria.
Les orquestres franceses
L'any 1962 decideix deixar la feina de músic pensant que ja havia aconseguit tot allò que un músic pot aconseguir i es va dedicar plenament al negoci familiar. Aquell mateix any, un amic li va comentar que una orquestra francesa, la Maurice Rigola, necessitava un vocalista temporalment i com les actuacions es desenvolupaven els cap de setmana va creure convenient acceptar l'oferta i compaginar la feina de tapisser amb la de música. Al cap de quatre anys la orquestra es va dividir i ell va passar a la orquestra Lou Torrent on s'hi va estar quatre anys més. Després va estar a la Wils on s'hi va estar dos anys. En total la seva estada a les orquestres franceses va durar deu anys.


 

Els inicis al món de l'havanera
Establert definitivament a Palafrugell, l'any 1972 es va iniciar amb el mestre Frederic Sirés, la Maria Cervera i en Manel Iglesias per trobar-se a la terrassa del "bar Jazmin" del que ella era propietària per cantar aquelles peces per tots conegudes com son “La Rosina”, “Allà en La Habana” o “Salió de Jamaica”, però sempre sense una denominació definida.


El grup Peix Fregit
L'any 1974 l'Ernest Morató Vigorós, component del grup d'havaneres Port-Bo, els proposa per anar a cantar a la Cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell, però havien de trobar un nom a la nova formació. És en Manel Iglesias l'encarregat de batejar el grup i l'anomena Peix Fregit on hi ha estat 33 anys. D'aquesta manera en Josep Bastons, la Maria Cervera i en Manel Iglesias formen el grup d'havaneres.

L'any 1992 en Josep Bastons es jubila de la feina de tapisser dedicant-se en exclusiva a la feina de músic i compositor.

L'any 2005 rep el premi que atorga la vila de Palafrugell, “Peix Fregit” per la seva trajectòria musical.

L'any 2007 en complir els 80 anys es retira del grup Peix Fregit dedicant-se a les composicions. A llarg de la seva carrera el grup Peix Fregit l'han format amb la formació de trio i han passat per ell: Maria Cervera (1972-1976), Manel Iglesias (1972-1980), Pere Savalls (1976-1990), Pere Bahí (1980-1987), Josep Cruañas (1990-1999), Jordi Tormo (1987-  ) i Pep Nadal (1999- ). En la actualitat el grup està format per Jordi Tormo, Pep Nadal i Norbert Torrecillas.




Premis i reconeixements
L'any 2005 rep el premi que atorga la vila de Palafrugell, “Peix Fregit” per la seva trajectòria musical. L'any 2012 ha rebut diversos homenatges i cantades dedicades com el 10è Festival d'havaneres de Sant Pol de Mar, la 31ª Mostra de l'Havanera Catalana de Palamós i la XXIX Trobada de cantaires d'havaneres al cor de cataluya (Manresa).

Divulgació
A dia d'avui té més de 85 composicions creades, tantes com anys de l'artista (la següent llista es incomplerta a dia d'avui doncs segur que ja en té de noves).

Tota la llista de peces son amb música d'ell, en mostrem els autors de les lletres:
* 1976 Lluny de ma terra (Jacint Verdaguer).
* 1977 Mariner de terra endins (Narcisa Oliver).
* 1977 Records (Narcisa Oliver).
* 1977 El pensament (Narcisa Oliver) [Havanera].
* 1977 El cremat (Josep Marti Clarà “Bepes”).
* 1977 Confiança (Avi quimet).
* 1977 Negro Abelardo (Jaume Pol Girbal) [Havanera].
* 1981 L'Avi Mèlio (Narcisa Oliver).
* 1981 Calella de les havaneres (Jaume Pol Girbal).
* 1981 La Sirena (En desconeixem l'autor).
* 1981 El mar m'atrau (Francesc Mas Abril).
* 1981 Tamariu (Narcisa Oliver) [Havanera].
* 1988 Cançó del verd mar (Alfred Almeda) [Havanera].
* 1988 La sirena de Begur (Pasqual Mas Joan).
* 1988 Mare si fos mariner (Miquel Marti i Pol) [Havanera].
* 1992 El vell veler (Anna Brunet) [Havanera].
* 1992 Un cant a la gavina (Alfred Almeda).
* 1993 Lola la tavernera (Carles Casanovas) [Rumba].
* 1994 Vine al mar (Narcisa Oliver).
* 1995 A cau d'orella (Carles Casanovas) [Havanera].
* 1996 La xalana (Carles Casanovas).
* 1997 La xefla (Carles Casanovas).
* 1998 La barca de suro (Tòfol Mus) [Havanera].
* 1998 Menorca (Tòfol Mus).
* 1998 Qualsevol dia (Tòfol Mus).
* 1998 T'estic perdent (Tòfol Mus).
* 1998 Quan tu vulguis (Tòfol Mus).
* 1998 Berguiner (Tòfol Mus).
* 1998 El meu secret (Carles Casanovas) [Valset].
* 1999 Cerca del río (Concha Palomar).
* 1999 Tossa estimada (Jaume Romaguera).
* 1999 Entre onades (Andreu Navarro).
* 2000 La Pepa del port (Carles Casanovas).
* 2000 Amor perdut (Carles Casanovas).
* 2000 Una vela llatina (Anna Brunet) [Havanera].
* 2000 Dubte (Tòfol Mus).
* 2000 Sireneta (Tòfol Mus).
* 2000 Somriure (Tòfol Mus).
* 2000 Perquè? (Tòfol Mus).
* 2000 Balandreig (Tòfol Mus).
* 2001 Captius (Tòfol Mus).
* 2001 A la ronsa (Tòfol Mus).
* 2001 Que s'ha fet (Tòfol Mus).
* 2001 La sirena i la lluna (Carles Casanovas) [Havanera].
* 2002 Lluna plena (Tòfol Mus) [Havanera].
* 2002 Follia (Tòfol Mus) [Havanera].
* 2003 Tango arrabalero (Carles Camos).
* 2003 Capo' cançó de la màfia (Telma Romaní).
* 2004 Barba-Roja (Carles Casanovas).
* 2004 Barquejant (Carles Casanovas).
* 2005 El vell Llançà (Josep Maria Salvatella).
* 2005 Si em demanessin (Tòfol Mus) [Havanera].
* 2005 Al mar (Josep Miquel Servià) [Havanera].
* 2006 Te perd (Tòfol Mus).
* 2006 La cabana (Carles Casanovas).
* 2007 No sé (Antoni Mas).
* 2007 El día y la noche (Miquel Guiu).
* 2007 la meva fada (Miquel Guiu).
* 2007 Serenor (Miquel Guiu).
* 2007 Cap a tu (Tòfol Mus) [Rumba].
* 2008 El concert (Carles Casanovas).
* 2008 Jo sé una havanera (Carles Casanovas) [Havanera].
* 2008 La fada i la bruixa (Carles Casanovas).
* 2009 Si tornés (Tòfol Mus).
* 2009 Vola barca meva (Tòfol Mus) [Havanera - Valset].
* 2009 Alguns matins (Tòfol Mus).
* 2009 M'encantaria (Tòfol Mus).
* 2010 Poble (Tòfol Mus).
* 2010 Camins (Carles Casanovas) [Bolero].
* 2010 Olor de salanc (Isabel Mitats).
* 2010 Enhorabona (Tòfol Mus).
* 2010 Vella guitarra (Tòfol Mus).
* 2010 Sa clau (Tòfol Mus).
* 2010 Calafell (Joan Nin) [Rumba].
* 2010 Enamorar-se (Tòfol Mus).
* 2010 Vull tornar-te a veure (Tòfol Mus).
* 2011 No t'aturis (Tòfol Mus).
* 2011 Cercant sa tonada (Tòfol Mus) [Havanera].
* 2012 El barraler (Carles Casanovas) [Havanera].
 
Discografia
Amb l'Orquestra Maravella.
* 1955 Cantando a Mallorca (Zafiro).
* 1955 Dias felices en Mallorca (Iberofon).
 
Amb el grup Peix Fregit.
* 1976 Calella de Palafrugell Habaneras (Discophon).
* 1978 Havaneres i cançons de l'Empordà (Discophon).
* 1978 Habaneras (Discophon).
* 1981 Habaneras “Peix Fregit” (Discophon).
* 1987 Habaneras (DCD S.A.).
* 1990 Mare si fos mariner (Audiovisuals de Sarrià).
* 1992 Rosa dels vents (DK-90).
* 1994 Les nits a La bella Lola (Cosmopolitan Caribean Music).
* 1994 Raballa (DK-90).
* 1995 Tamariu (DK-90).
* 1995 Habaneras en Calella de Palafrugell (Dindi Records).
* 1997 Grup “Peix Fregit” 25 anys (DK-90).
* 2000 Vela llatina (Audiovisuals de Sarrià).
* 2000 Habaneras de la costa (Arcade Music Co. España, S.A.).
* 2000 Mostra de l'havanera catalana de Palamós (Picap S.L.).
* 2001 Habaneras y canciones de mar (Rise International Music).
* 2002 XXXV Cantada d'havaneres Calella de Palafrugell (TVC Edicions).
* 2002 Sirenes (Audiovisuals de Sarrià).
* 2004 Sardanes a la taverna (Picap, S.L.).
* 2005 Salabror (Audiovisuals de Sarrià).
* 2007 Cap a tu (Audiovisuals de Sarrià).
 
Bibliografia
* Bonal, Teresa |Oller, Oriol | Josep Bastons, taller de l'havanera. Editorial: Revista de Palafrugell | Abril de 2011.
* Puig, Evarist |Josep Bastons, una prolífica carrera de chanssonier. Editorial: Revista del Baix Empordà | Desembre 2007.

Quatre coses que tinc d'ell.

"L'home de la guitarra" [havanera-bolero] amb lletra d'en Carles Casanovas i música d'Antoni Mas. Interpretació de Neus Mar durant l'homenatge que li va fer la Penya Xindries al X Festival d'havaneres de la vil·la de Sant Pol de Mar. Enregistrament Toni Foixench.



"Que bonito amor" [bolero] (Jose Alfredo Jiménez). Interpretació magistral d'en Josep Bastons un d'aquells dies en que ens trobavem a la taverna La Bella Lola de Calella de Palafrugell. Enregistrament Toni Foixench.



"Si fuera pintor" [bolero]. Interpretació magistral d'en Josep Bastons un d'aquells dies en que ens trobavem al Restaurant La Nova Pasta de Llafranc. Enregistrament Toni Foixench.



Josep, gràcies per ser-hi i per deixar-nos compartir tant bons moments.

Salut, força i havaneres a dojo!.

© Copyright de les fotografies: Totes les fotografies utilitzades en aquest escrit han estat cedides per els seus propietaris.

dijous, 16 de desembre de 2010

0

Càstor Pérez Diz (1955-2010)

Càstor Pérez Diz, un Mestre de l’havanera.

Cadira Cubacant
Revista Guaita, Novembre de 2010 (amb alguns retocs).
Companys, avui us he de parlar d’en CÀSTOR PÉREZ DIZ, una persona molt vinculada a l’havanera i que l’ha viscut dels primers iniciadors fins a avui que ens trobem davant la quarta generació de cantaires.


En Càstor va néixer a Coll de Nargó un poble de la província de Lleida un onze de novembre de l’any 1955. De pares gallecs, d’un poble de la província d’Ourense anomenat Correchouso, era el petit de tres germans.


Degut a la feina del seu pare, la família va voltar força pel país fet que va provocar que no tingués una residencia fixa durant la seva infància. Els seus primers estudis foren cursats a Balaguer (Lleida), després la família es va traslladar a Riudarenes (Girona), posteriorment a Antequera (Malaga), Vidreres (Girona), Barberà del Vallés (Barcelona) i finalment es va instal·lar a Palafrugell (Girona).

Ernest Morató, Carles Mir i Josep Xicoira amb en Càstor Pérez i Xiqui Ramon
La seva vinculació amb l’havanera comença als disset anys. Va ser l’any 1972 quan s’incorpora junt amb en Francesc “Xiqui” Ramon al grup Port-Bo format per l’Ernest Morató, Carles Mir i Josep Xicoira “Pitu Rompos” per cobrir la corda de baix i acompanyar amb la guitarra.


Cinc anys més tard, al 1977, els tres fundadors decideixen plegar deixant pas al jovent que venia amb força, prous coneixements i implicació per continuar la tasca que ells havien començat. És llavors quan en Càstor es fa càrrec de la direcció musical del grup. Va estar vinculat durant vint-i-dos anys i varen enregistrar sis treballs discogràfics.

Càstor Pérez amb Xiqui Ramon
L’any 1994 pleguen del grup ell i en Fonsu Carreras, i junt amb en Pere Bahi formen el grup “Caobana”. Un any més tard (1995) marxa aquest últim i en Fonsu i en Càstor formen el grup “Es Caliu” però donada la coincidència amb nom amb altre, al cap d’uns cinc mesos el canvien per “Duet”.

Després de set anys, l’any 2001, en Lluís Bofill s’incorpora a ells per enriquir la cobertura musical. El grup Duet te enregistrats quatre treballs discogràfics que han estat referent per a molts grups d’havaneres.


Càstor Pérez amb l'Empordanet a BegurL’any 2003, en Càstor pren la decisió d’unir esforços amb el duet Àmfora format per en Pere Molina i Xavi Jonama i junts creen el grup L’Empordanet, del qual en Càstor també se’n fa càrrec de la direcció musical. Amb aquest grup enregistra dos treballs discogràfics més, i malauradament estaven preparant el tercer per enregistrar-lo al llarg d’aquest hivern.

Cubacant ha estat el darrer projecte que ha començat en Càstor. Va ser iniciat l’any 2008 junt amb la cantant Neus Mar i el percussionista Enric Canada per acostar-nos a les havaneres primerenques del segle XIX, i part de les del XX fetes a Cuba per ser cantades en veu de dona. L’espectacle s’anomena igual que el treball discogràfic que varen enregistrar “L’Essència de l’havanera”.


Càstor Pérez amb Cubacant a la cantada de Tamariu
A principis d’aquest any s’incorporà al grup en Francesc “Xiqui” Ramon consolidant així Cubacant com un nou grup d’havaneres.

Des de l’any 1977 ha esdevingut un hereu cultural dels vells cantaires i ha anat recopilant tota mena d’informació per tal que els nostres cants no caiguin en l’oblit.
Quan a divulgació i estudi de l’havanera en Càstor va ser designat com a Coordinador dels estudis de l’havanera per a la península.
Al llarg de la seva dilatada carrera ha realitzat conferencies, exposicions, col·loquis, publicacions i composicions.


44º Aniversari del grup Port-BoPermeteu-me que us en destaqui quant a les seves composicions:
Musicant versos de la Glòria Cruz:
- Vestida de nit.
- Temps perdut.

Musicant textos de Antonio Serrano de Haro:
- La Habana se llama Elena.

Musicant textos de Dolors Puig:
- Vine.

Un legat de més de trenta vuit anys, una tasca envejable, necessària i que ha permès que avui, els que estimem l’havanera, en gaudim, ho mantinguem i a ser possible ho desenvolupem intentant continuar la meravellosa feina que ha fet aquest gran home i aquesta gran persona, en Càstor Pérez, per sempre, "el Mestre de l’havanera".

Càstor Pérez a la Cantada de Sant RocPermeteu que el meu pensament, aquest cop el deixi escrit i el dediqui a totes les persones que hem estat vinculades a la vida d'aquesta gran persona, aquest gran home, aquest bon amic...........
Ara tot just fa 15 dies que vas marxar i tot i que ho veig més clar, el camí serà llarg, feixuc, difícil i complicat, però continuaré treballant com tu ho faries, si més no, intentaré posar les mateixes ganes, el mateix coratge i la pròpia força que em porta el teu record.

...Ja ho veus Càstor, tot i que fa una mica més de quatre dies que ens coneixem i amb els ànims com els tenim, m’han demanat de la Revista que faci aquesta tasca, escriure quatre ratlles quant a tu i la veritat, t’he de dir, que per a mi és un honor.

Tot just fa un moment que ens hem trobat un grapat d’amics per acomiadar-te i en arribar a casa no em venia altre pensament al cap que sentir-me orgullós d’haver coincidit amb tu, d’haver estat al teu costat, de compartir amb tu tants i tants bons moments, de col·laborar amb projectes solidaris, de viure i conèixer l’havanera com tu me l’has ensenyada..... què feliç em sento d’haver-te conegut!

Mira, ara em ve al cap també quan et vaig conèixer, la cara que vares posar quan et presentava la meva idea de crear un Bloc d’havaneres que pugues ser llegit tan a casa com a qualsevol part del món, que arribés allà on els papers triguen en arribar, on la nostra llengua no és entesa, reies sota el nas, miraves, callaves, pensaves, no em coneixies de res, però em vas dir, “Endavant nano”.

Càstor Pérez a la bella LolaUn dia referint-me a la magistral tasca que feies per Les Havaneres vaig escriure al bloc: “Company, no defalleixis mai, si et trobes cansat i et fan mal els braços demana’m que amb els meus t’ajudaré a continuar, quan les cames no et donin per mes, t’agafaré a coll i continuarem junts el camí, però company, no defalleixis”.....
Aquest “Company” al que hem refereixo ets tu, no hi altre.

Mestre, no trobaria exemple millor a seguir dins el món de l’havanera. El teu esperit perfeccionista, la pulcritud en tots els teus treballs, la serietat quan calia, les ganes de conèixer l’origen de les coses, el fet d’estar sense ser-hi, passar sense voler passar, i tantes, tantes virtuts com tenies......... i vas i “fots” el camp.

Càstor Pérez a la bella Lola
Has marxat sense saber el valor incalculable de la teva creació. Estic segur que el temps ens donarà la raó als que pensem que ets un Mestre, un home que ha revolucionat l’havanera, un innovador que sempre hi serà, un record inesborrable que ens vindrà al cap quan llegim, veiem, escoltem i fins i tot sentim la paraula Havanera.
Has donat un tomb a l’havanera cavalcant amb els avis i has ensenyat al jovent el que has aprés al llarg de tants anys amb el teu toc magistral. Vas agafar un relleu a un gènere que queia en l’oblit, que si no fos per tu i quatre més, no parlaríem avui d’havaneres i cançons de taverna.

Has innovat molt dins el gènere, has creat el millor "duet" que hi ha hagut, i per sort, mentre tu creaves, el jovent anava seguint les teves petjades i així vas fer escola creant una nova variant d’estructura musical, els duets. Es van crear molts i alhora diferents que van seguir el teu tarannà, la teva manera de fer i avui en dia -per a mi- encara hi ha un que et segueix de ben a prop.

Càstor sense adonar-te m’has ensenyat moltes coses, m’has ensenyat a viure l’havanera com tu la vas aprendre, i la veritat, no hagués pogut escollir millors mans.

Tan de bo siguem capaços de continuar el teu legat i que nosaltres la puguem deixar als que ens segueixen amb la mateixa qualitat i quantitat en que tu ho has fet.

Caram company, quantes coses hem aprés al teu costat!

Que feliç i afortunat he estat, el fet que les nostres vides es trobessin ha estat un regal. Et trobaré molt a faltar, però el teu record m’encoratja a seguir lluitant pel que tu has creat.

Gràcies Càstor per formar part en la meva vida!.

"Gràcies, Càstor per fer que l'alegria d'haver-te conegut sigui més gran que la tristesa de perdre't" Isabel Garcia.

Us deixo un breu recull d'imatges d'aquest 2010.......

Càstor Pérez a la inauguració del nou local de la bella LolaCantada inauguració de la Bella Lola 27 de març del 10.

Càstor Pérez a la inauguració del nou local de la bella LolaCantada inauguració de la Bella Lola 27 de març del 10.


Càstor Pérez amb Cubacant a Platja d'AroCantada Cubacant a Platja d'Aro 10 de Juliol del 10.


Càstor Pérez a la 44º Cantada d'havaneres de Calella amb la Sílvia44ª Cantada d'havaneres a Calella de Palafrugell amb la Sílvia el 3 de Juliol del 10.


Càstor Pérez a la 44º Cantada d'havaneres de Calella amb la Sílvia44ª Cantada d'havaneres a Calella de Palafrugell amb la Sílvia el 3 de Juliol del 10.

Càstor Pérez a la cantada de Sant Roc amb L'EmpordanetCantada a Cala Sant Roc de Calella el 22 d'Agost del 10.

Càstor Pérez a la cantada de Sant Roc amb Neus MarCantada a Cala Sant Roc de Calella el 22 d'Agost del 10.

Càstor Pérez a la Fira d'IndiansFira d'Indians el 5 de Setembre del 10.

Càstor Pérez a la bella LolaCantada a la bella Lola el 7 de Novembre del 10.

Càstor Pérez a la bella LolaCantada a la bella Lola el 7 de Novembre del 10.

Càstor Pérez a la bella Lola
Cantada a la bella Lola el 7 de Novembre del 10.

Càstor Pérez a la bella Lola
Cantada a la bella Lola el 7 de Novembre del 10.

Càstor Pérez a la bella LolaCantada a la bella Lola el 7 de Novembre del 10.


Perdoneu, però no puc traspasar els comentaris que han fet els lectors del bloc principal aquí. Si voleu llegir la seva opinió, cerqueu al bloc principal en data 24 de novembre del deu.

Salut, Força i Havaneres a dojo!
.




dissabte, 14 de febrer de 2009

1

SALVADOR DABAU i CAUSSÀ (1909-2002)

El pròxim 2 de març, es celebren els 100 anys del naixement de un altre dels mestre de les Havaneres. En Salvador Dabau. Aquest cas diferent al del Mestre Ortega Monasterio, doncs, va composar menys quantitat d’havaneres, i és va dedicar a elles quan es va jubilar com a mestre d’escola.

Us bé de gust, conèixer una mica més al compositor de havaneres tan i tan boniques com “un cant d’amor, entre les barques i La barca abandonada”?.

Bé, per començar, i extraient informació dels llibres que tinc, us diré, que un altre Mestre, en Carles Casanovas, el descriu així..
”[...]...a més d’una persona entranyable, de les més bondadoses que he conegut mai..[...].”


Aquesta expressió, igual o similar, la he trobat arreu que he llegit coses d’en Dabau. Per tant, és una expressió generalitzada, el dir que en Dabau, era una gran persona, i transmetia una serenor i una bondat, difícil de trobar avui en dia.

En Salvador Dabau i Caussà, va néixer a Vilajuïga el 2 de març de 1909.

De ben jovenet ja el van catalogar com a nen prodigi, doncs, feia el cantant solista del poble, fins que als nou anys, va ingressar a l’Escolania de Montserrat, a través del Mossèn Joan Monné, que quan el va escoltar, va pensar què, per aquella veu, s’havia de fer alguna cosa més que escoltar-la, i així va ésser.
A l’Escolania, va compartir estada amb en Conrad Saló, i en Josep Mª Vilà, posteriorment ànima de la Principal de la Bisbal.
Estudiaven cinc hores diàries de música, allà va aprendre a tocar el piano, l’orgue, el violí.....en els sis anys que va estar.

Als dotze anys va escriure la seva primera composició ”Pregaria”, dedicada a la germana morta d’un company de l’Escolania, fill del cap de l’estació del Cremallera de Montserrat.

Quan va sortir de l’Escolania es va establir a Girona amb la seva família. Allà continuar els estudis de música amb el Mestre Civil, doncs el professor de violí que tenia a l’Escolania, era el germà del Mestre Civil, i va anar recomanat.
Paral·lelament als estudis de música, va estar estudiant la carrera de Magisteri, de la qual ha exercit durant més de 47 anys.
Va obtenir el títol de Professor de Música pel Conservatori del Liceu de Barcelona.
Inicialment, en Dabau no és va dedicar a les havaneres. No fou fins els anys vuitanta, que va començar a composar havaneres.

En Dabau, ha estat un gran compositor de sardanes, encara que jo solament el conegui de les havaneres, un cop he començat a buscar, he vist que per les Sardanes, també ha fet molt.
Bé, als 19 anys composà la seva primera sardana, “Nines”, dedicada a una noia de nom “Angelines”. La va estrenar un 7 de març de 1927, festivitat de Sant Tomàs, en la qual es celebrava una gran ballada de sardanes. I s’estrenà la Rambla de Barcelona.
Just abans de la guerra, en Dabau, formava part de l’Orquestra Simfònica de Girona, en la qual ell tocava la viola. Alternava, la orquestra amb un quartet que fa formar junt amb Joan Bataller, Lluís Moreno Palli, Josep Moreno Palli, anomenat el Quartet Albéniz.
Quan la guerra el varen enviar amb la divisió Durruti, i quan Saragossa ja estava assetjada, el van fer presoner i el varen enviar a un camp de concentració a Santander. Algú de l’altre bàndol, del qual, es desconeix el nom, el va avalar, i va poder sortir del camp de concentració, però el varen tornar a mobilitzar, aquest cop en l’altre bàndol.
Quan el cap del batalló, es va assabentar que ell era pianista, el va fer anar a comprar un piano a Saragossa, perquè a partir de llavors, la seva missió era la de oferir una hora de concert cada dia quan els militars acabaven la feina.
En acabar la guerra, va anar a fer de mestre a Torroella de Montgrí.
Dins de l’obra d’en Dabau, i en l’apartat de clàssiques, destaca, “Els tres petons”, tres actes de ballet, la qual la va interpretar una companyia italiana de la població de Bercelli, el dia de Sant Jordi de l’any 83, al Teatre Municipal.

Bé, ja arribem a les havaneres......

A la dècada dels anys 70, entrà formar part del grup Oreig de Mar, com acordionista i arranjador.
L’any 1984 entrà a formà part Llops de Mar.
Ha composat unes 30 havaneres, i li ha posat música als versos d’en Josep Maria de Segarra, i lletres d’en Carles Casanovas, Antònia Vilàs, Josep Mª. Misnitral, entre molts d’altres.
Una de les havaneres més populars és “Entre les Barques”, li posar música a unes lletres d’en Josep Mª, de Segarra. Com diu el Mestre Dabau, “...la vaig composar en una tarda, doncs la pròpia lletra, ja era música......”. Amb aquesta havanera, va obtenir el primer premi al Concurs de Cançó Marinera de Palamós, que ha esdevingut en la Mostra de l’Havanera Catalana.

En Salvador Dabau ha estat el compositor de havaneres tan conegudes com:
La barca abandonada amb lletra de Josep Mª. Misnitral.
El cant del mar amb lletra d’Antònia Vilàs.
Un cant d’amor amb lletra d’en Carles Casanovas.

I d'altres moltes no tant conegudes, però no per això menys boniques que les anteriors, com:
Et tinc a tu (havanera dedicada a la seva esposa, Pilar) amb lletra de Maria Serrat.
Eren amics amb lletra de Carles Casanovas.
L'avia i el mar amb lletra de Maria Serrat.
Vent de Garbí amb lletra d'Armand Beneyto.
I si vols saber amb lletra d'Andreu Navarro.
El capità amb lletra de Ferran Agulló.


La XXXIII Cantada de Havaneres a Calella de Palafrugell l’any 1999, va estar dedicada a ell.


En Salvador Dabau morí a Girona, el 3 de desembre de 2002 a l’edat de 93 anys.

Com diu el Mestre Dabau en una entrevista a la Revista de Girona, “...la música és per a mi una veritable droga, constructiva i preciosa. Jo no puc desfer-me’n de la música. Hi estic lligat. La porto molt endins. M’he jubilat de mestre, però en la musica no hi ha jubilacions que valguin....”.

Bé companys, espero que us serveixi, per conèixer una mica més a la gent, que ens fa feliços. Si, si, no ho dic malament. Quan jo escoltava, o cantava la havanera, Entre les barques, o un cant d’amor, pensava, “oh, que bónica que és aquesta havanera, fa goig escoltar-la i cantant-la!, per tant, hem de pensar, que gràcies a personatges com en Salvador Dabau, avui estem on estem, i escoltem el que escoltem.

Hi ha molts d’altres autors i compositors que no han tingut la sort que ha tingut en Dabau en el món de les Havaneres, però els hi estic igual de agraït que als grans Mestres.

Bé companys, un article més que hem ficat dins del nostre coneixement, i això que de vegades el perdem.....
Els fons de documentació ha estat gràcies a les poques publicacions que hi han del gènere, tant en llibres com a la xarxa, i a un gran tresor que tinc, un amic, que em va passar un enregistrament de una entrevista a la radio amb el Mestre Dabau, Gràcies Company!!

Salut!!.

divendres, 16 de gener de 2009

2

Josep Lluís Ortega Monasterio (1918-2004)

El pròxim 18 de gener es celebra el cinquè aniversari de la mort del Mestre -i autor entre moltes altres havaneres de “El meu avi”- Josep Lluís Ortega i Monasterio.Ara que les cantades ens donen el descans hivernal, em vaig decidir a fer un breu passeig per la vida del Mestre Ortega Monasterio. La qual us faig arribar, clar està, a la meva manera, amb les meves paraules.La informació està extreta de llibres, Internet, Dvd’s (gràcies Pere), en fi de tot arreu que he pogut.Doncs bé, som hi, a veure com queda!!El próximo 18 de enero se celebra el quinto aniversario de la muerte del Maestro –y autor entre muchas otras habaneras de “El meu avi”- Jose Luis Ortega Monasterio.Ahora que las cantadas nos dan un descanso hibernal, me decidí a realizar un breve paseo por la vida del Maestro Ortega Monasterio. La cual os hago llegar, claro está, a mi manera, con mis palabras.La información está sacada de libros, Internet, Dvd’s (gracias Pere), en fin, de todos los sitios que he podido.Pues bien, vamos allá, a ver como queda!!

Va néixer a Santoña (Cantabria) un 8 d’agost de 1918. Encara que gran part de la seva infància la passà a Motriku (Guipuzkoa).El seu pare era capità de l’exèrcit i la seva mare, era filla d’un coronel, per tant, ja es podia intuir el destí que li venia.....Eren una família nombrosa, doncs en total eren 8 germans. Als 7 anys li varen regalar la seva primera guitarra, en aquesta edat també es quedaren orfes i tots els germans van ser repartits per Espanya. Uns varen anar a Madrid, altres a Saragossa, altres a Toledo, etc, i ell va anar a casa d’uns oncles, per part de la seva mare, que vivien a Palol d'Onyar (Girona).Nació en Santoña (Cantabria) un 8 de agosto de 1918. Aunque gran partre de su infancia la pasó en Santoña (Cantabria). Su padre era capitán del ejercito, i su mare, hija de un coronel, por tanto, ya se podía intuir el destino que le venía.....Pertenecía a una familia numerosa, en total eran 8 hermanos. A los 7 años le regalaron su primera guitarra, a esta edad también se quedaron huérfanos i todos los hermanos fueron repartidos por España. Unos fueron a Madrid, otros a Zaragoza, otros a Toledo, etc, él fue a parar a casa de unos tíos por parte de su madre a Palol d'Onyar (Girona).

Allà va estudiar tot el batxillerat, des de els 9 fins al 17 anys. Com ell bé diu -en un dels reportatges que tinc en Dvd (Identitats, TV3)- “....en dos anys a Girona, ja parlava el Català perfectament.....”. La primera paraula que va aprendre en català, va ser llonguet, i com ell expressa, “amb el menjar no es juga, i tenia que aprendre ràpid a dir fuet, pernil, llonganissa, ...”.Va estudiar solfeig amb en Mossèn Geli, de la Catedral de Girona.Per l’any 41 va formar el Grup “Los Gringos”, i es deien així, perquè com cantaven cançons en castellà, eren cançons forasteres, per tant, va derivar en el nom de Gringos.Allí estudió todo el bachillerato, desde los 9 a los 17 años. Como bien dice –en uno de los reportajes que tengo en Dvd (Identitats, TV3)- “...estando dos años en Gerona, ya hablaba perfectamente el Catalán....”. La primera palabra que aprendió en catalán fue llonguet (panecillo), i como él expresa, “con la comida no se juega, i tenia que aprender rápido a decir fuet, pernil, llonganissa,...Estudió solfeo con el Mossen Geli, de la Catedral de Girona.En el año 41 formó el grupo “Los Gringos”, se le ocurrió este nombre debido a que cantaban canciones en castellano, eran canciones foraneas, por lo tanto, derivó en el nombre de Gringos.

És va fer militar l’any 42 en ingressar a l’Acadèmia Militar de Saragossa. L’any 44 va ser llicenciat amb el grau de Tinent. El varen destinar per l’any 45 a Jaca, on va fundar, junt amb quatre capitans més, la que ara és “L’Escola Militar d’Alta Muntanya”. Allà va composar “l’Himne de Jaca”, “Bella Candanchú”, o “Esquiando voy”.

Fotografia: Ortega Monasterio amb en Tòful Mus.

Va residir durant 5 anys a Puigcerdà, i després tres anys a Menorca. L’any 63 va guanyar l’Ala d’Or del Festival d’Alaior amb la seva cançó “Adiós a la isla”, ell hi posà la música, i en Gumersind Riera en posa la lletra. L’any següent va aconseguir l’Ala d’Argent al mateix festival, amb la cançó “Escolta es vent” amb música seva i lletra d’en Tòful Mus. A part de aquestes, allà també composà “Tornada a Menorca” o “Margarita y el Mar”.Se hizo militar el año 42 ingresando en La Academia Militar de Zaragoza.El año 44 fue licenciado con la graduación de Teniente. Le destinaron por el año 45 a Jaca, donde compuso “El himno de Jaca”, “Bella Candanchú” o “Esquiando voy”. Residió durante 5 años en Puigcerdá, i después tres años en Menorca. El año 63 ganó “El Ala de Oro” del Festival d’Alaior con su canción “Adiós a la isla”, él puso la música, y Gumersind Riera puso la letra. El año siguiente consiguió “El Ala de Plata” en el mismo festival con la canción “Escolta es vent”, con su música i letra de Tòful Mus. A parte de estas, allí también compuso “Tornada a Menorca” o “Margarita y el Mar”.

Per l’any 64, va ser destinat a Palamós, i va anar a viure a Platja d’Aro. Allà fundà el Grup Cavall Bernat –segons diu al reportatge, es va plantejar diferents noms, entre ells, Grup Punta Prima-.Per l’any 67, el Mestre, freqüentava un Restaurant de Palamós el “Xivarri”. En aquest ambient va ser on va crear “El meu avi”. Que segons explica, ell va tenir al seu avi, per part materna, embarcat en el “Montserrat” conegut popularment per “El Catalán”.A base de llegir tot el que puc de l’havanera, és plantegen dubtes referents a si és cert o no, o si està basat en una història real o no. Però com comprendreu, jo valoro si m’agrada una havanera o no, encara que queda millor que estigui basada en un fet real, i jo suposo que l’autor ho vol així, i també hi deu haver una part de real en aquesta història de “El meu avi”. Ja m’agradaria saber una mica més d’història de Les Havaneres, però les fonts d’informació no son tantes com en altres gèneres.Por el año 64, fue destinado a Palamós, i fue a vivir a Platja d’Aro. Allí fundó el grupo Cavall Bernat –según dice en el reportaje, se planteó diferentes nombres, entre ellos, Grup Punta Prima-.Por el año 67, el Mestre, frecuentaba un Restaurante de PalamósXivarri”. En este ambiente fue donde creó “El meu avi”. Que según explica, el tuvo a su abuelo, por parte materna, embarcado en el “Montserrat” conocido popularmente por “El Catalán”.Con todo lo que leo sobre la habanera, se plantean diferentes dudas referentes a si es cierto o no, o si está basado en un hecho real o no. Pero como entenderéis, yo valoro que una habanera me guste o no, aun que queda mejor que esté basada en un hecho real, y supongo que el autor lo quiere así, y también debe haber una parte de verdad en esta historia de “El meu Avi”. Ya me gustaría saber un poco más de historia de las habaneras, pero las fuentes de información que hay no son tantas como en otros géneros.

Si em permeteu, i per els que no tenen llibres amb història de l’havanera, us explicaré la breu història de l’havanera “El meu Avi”.Tothom coincideix que “El Montserrat” era inicialment un mercant alemany amb el nom de Dania. La companyia espanyola Trasantlántica l’any 1895 el comprar, i el va re-matricular a Cadis amb el nom de “Montserrat”.El nom de “El Catalán” li be perquè aquest vaixell cobria la regularment la línea BarcelonaSantiago de Cuba, i portava correu, noticies del vell continent, als que estaven a Cuba.Durant la Guerra de Cuba l’any 1898 “El Catalán”, va ser requisat per l’Armada espanyola, i va ser artillat amb un canó a popa i un altre a proa.Con vuestro permiso, y para los que no tienen libros con historia de la habanera, os explicaré la breve historia de la habanera “El meu avi”.Todos coinciden que “El Montserrat” era inicialmente un mercante alemán con el nombre de Dania. La compañía española Trasanlántica lo compró en el año 1895, i lo rematriculó en Cádiz con el nombre de “Montserrat”.El nombre de “El Catalán” viene porque este barco cubría regularmente la línea BarcelonaSantiago de Cuba, y llevaba correo, noticias del viejo continente, a los que estaban en Cuba.Durante la Guerra de Cuba el año 1898 “El Catalán”, fue requisado por la Armada Española, i fue artillado con un cañón en popa y otro en proa.

En Manuel Deschamps i Martinez era el capità, i el Mestre Ortega Monasterio, diu reiteradament en el reportatge, que ell, quan va estudiar la Guerra de Cuba a la Acadèmia Militar, va quedar fascinat per la feina que havia fet el Capità Deschamps.El capità havia esquivat en varies ocasions la feroç defensa que feia l’Armada Americana de la costa cubana. La tècnica que utilitzava, era la velocitat de “El Catalán”, que era superior als vaixells de l’Armada Americana.Don Manuel Deschamps i Martínez era el capitán, i el Mestre Ortega Monasterio, dice reiteradamente en el reportaje, que él, cuando estudió la Guerra de Cuba en la Academia Militar, quedó fascinado por el trabajo que había hecho el Capitán Deschamps.El capitán había esquivado en varias ocasiones la feroz defensa que hacia la Armada Americana de la costa Cubana. La técnica que utilizaba, era la velocidad de “El Catalán”, que era superior a la de los barcos de la Armada Americana.

És aquesta gesta, la que captiva el Mestre per fer la cançó “El meu avi”. No fou fins l’any 71, que el quartet Barrufets de Palamós la va interpretar a la V Cantada de Calella, tal com diu en Carles Casanovas, en un altre reportatge, -parlant amb el Mestre Ortega Monasterio- “...recordo com si fos avui, que varem quedar que si la gent demanava un bis, faríem solament el tros de Visca Catalunya i Visca El Catalán, i finalment, la gent no va demanar res....”.Amb el pas dels anys i el govern que teníem, va ser una forma elegant, bonica, catalana de poder cridar lliurement un “Visca Catalunya, visca el català”.Esta gesta cautiva al Mestre para hacer la canción “El meu avi”. No fue hasta el año 71, que el cuarteto Barrufets de Palamós la interpretó en la V Cantada de Calella, tal y como dice Carles Casanovas, en otro reportaje, -hablando con el Mestre Ortega Monasterio- “...lo recuerdo como si fuera hoy, quedamos que si la gente pedía un bis, haríamos sólo el trozo de Visca Catalunya i Visca el Catalán i finalmente, la gente no solicitó nada.....”Con el paso de los años i el gobierno que teníamos, fue una forma elegante, bonita, catalana de poder gritar libremente “Visca Catalunya, Visca el català”.

Estic segur que l’avi Siset s’ho mirava de lluny, m’entra en Llach per l’any 68 creava un altre Himne català......Estoy seguro que “l’avi Siset” se lo miraba de lejos, mientras Llach por el año 68 creaba otro himno catalán.....

“[...]Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba
ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí,
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.

Però, Siset, fa molt temps ja,
les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va
ella és més ampla i més gran.

Ben cert sé que està podrida
però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida.
Torna'm a dir el teu cant:
Si estirem tots, ella caurà,
[...]”.

L'any 72 fundà juntament amb Evarist Puig i Joaquim Simó el Festival de Cançó Marinera de Palamós, avui, Mostra de l'Havanera Catalana. L’any 73 el Mestre es traslladat un altre cop a Osca. Al cap dels anys, és va començar a plantejar el tipus d’exèrcit que hi havia al país, i ell es va decantar per aquells que volien un exercit diguem diferent al que hi havia, volia un exercit que defenses la democràcia.L’any 76 va estar 5 mesos empresonat al Castell de Santa Catalina a Càdis, acusat de pertànyer a la Unió Militar Democràtica. En ser alliberat per amnistia, fou felicitat per el President Josep Tarradellas.En el año 72 fundó, junto con Evarist Puig i Joaquim Simó, el "Festival de Cançó Marinera de Palamós", hoy, "Mostra de l'Havanera Catalana".En el año 73 es Mestre es trasladado otra vez a Huesca. Al cabo de los años, se planteó el tipo de ejercito que había en el país, i él se decantó por aquellos que querían un ejercito, digamos diferente al que había, quería un ejercito que defendiera la democracia.En el año 76 estuvo 5 meses detenido en el Castillo de Santa Catalina en Cádiz, acusado de pertenecer a la Unió Militar Democrática. Cuando fue liberado por amnistía, fue felicitado por el Presidente Josep Tarradellas.

L’any 79 va tornar al Grup Cavall Bernat i és va dedicar de ple. Vint anys més tard, i després de la seva trajectòria, la Generalitat de Catalunya el va guardonar amb la Creu de Sant Jordi. El Mestre ha composat prop de una cinquantena d’havaneres.
Es jubilà del grup a l'any 1995. En la imatge superior, s'observa la estatuta que se li va fer en homanatge al Mestre a Puigcerdà, recordant les seves facetes de músic i esquiador. El 18 de gener del 2004, va morí el Mestre, el creador de l’havanera més popular catalana. En Josep Lluís Ortega Monasterio.En el año 79 volvió al grupo Cavall Bernat i se dedicó de lleno. Veinte años más tarde, i después de su trayectoria, la Generalitat de Catalunya, lo premió con la Creu de Sant Jordi. El Mestre ha compuesto cerca de cincuenta habaneras.Se jubila del grupo en el año 1995. En la imagen superior, se observa la estatua que se le hizo en homenaje al Mestre en Puigcerdà, recordando sus facetes de músico y esquiador. El 18 de enero de 2004 murió el Mestre, el creador de la habanera más popular catalana. Don Josep Lluis Ortega i Monasterio.
“No canto per bona veu,
perquè Deu, no me la ha dada,
sinó perquè no digueu,
que la festa no m’agrada,
si jo sapigues canta,
tot lo dia cantaria,
i a Palamós aniria,
tot cantant, cantant, cantant,
el meu amor et daria
amb cançons vora la mar.

Em vaig llevar al sortir el sol
per anar a missa primera
i em vaig trobar aquest mussol
que cantava havaneres.

Sortia de Can Jepet
amb una guitarra vella,
“cantando la bella Lola
su cuerpo luciendo va”
com el capità del barco
navegaba sin compàs.[...]”
Corrandes Marineres.
J. L. Ortega Monasterio
.

Per un moment, entoneu la música de "Corrandes marineres, Corrandes Palamosines, o Coplas Bravas", i amb la lletra que he fet, ja em direu que us sembla. Ja sabeu que m'agrada saber, tant lo bó, com lo dolent de la vostra opinió........
El mestre amb el cabell blanc,
és l’Ortega Monasterio,
va fer la vida cantant,
i conegué l’avi Mèlio.

Si amb tu jo pogués cantar,
saps que jo no pararia,
i amb tu jo entonaria,
"El meu avi" prop del mar.
I amb tu jo entonaria,
"El meu avi" prop del mar.

Avui tinc el cap calent,
vull fer-te un havanera,
no sé si seré valent,
o se’m quedarà a l’aigüera.

Venia molt animat,
per engrunar-la sencera,
una cançó marinera,s
ense perdre el compàs.
Com ho fèiem a Calella,
amb amics a prop del mar.

Amb la música de “Corrandes Marineres” del Mestre, m’ha sortit aquesta lletra. Per ell, doncs allà on sigui, espero que algú li faci arribar, amb estim i una mica de vergonya, doncs ell era un gran compositor, i jo, un que no s’hi dedica, però que hi posa el cor.Con la música de “Corrandes Marineres” del Mestre, me ha salido esta letra. Para él, pues allí donde se encuentre, espero que alguien se la haga llegar, con cariño y un poco de vergüenza, pues él era un gran compositor, y yo, uno que no se dedica, pero que le pone el corazón.


Bé companys, espero que aquests text serveixi si més no, per difondre l’havanera, per aportar el meu granet de sorra, -com deia en Jordi Voltà- a la nostra platja de les havaneres. Que n'estic segur, que per molts temporals que vinguin, no se l’emportaran mai.Bien amigos, espero que este texto sirva, como mínimo, para difundir la habanera, para aportar mi granito de arena,- como decía Jordi Voltà- a nuestra playa de las habaneras, que estoy seguro, que por mucho temporal que venga, no se la llevaran jamás.

“Mestre, tan de bó que tots els canons fossin com el vell canó,.....”.
"Mestre, ojalá todos los cañones fueran como el viejo cañón....".
Jo simplement disposo de uns quants llibre, algun bolígraf, i molta, però que molta il·lusió per el mon de les havaneres, intento cada cop que escric, transmetre-ho.
Yo simplemente dispongo de unos cuantos libros, algún bolígrafo , i mucha ilusión por el mundo de las habaneras, intento cada vez que escribo, transmitirlo.

Molts us haureu preguntat que faig escrivint en castellà, doncs bé, l’únic que he fet, -i no sé quan durarà-, es una traducció del que escric. He rebut uns quants correus de gent de fora, (Espanya i, Sudamerica), que s’interessen per les havaneres, però que no entenen el que escric. Es per aquest motiu, per respecte, i amb un sol fi, el de difondre, per tant, espero que ho entengueu, encara que us he de dir que em costa expressar-me en castellà, i em costa traduir-ho.
Muchos os preguntaréis que hago escribiendo en castellano, pues bien, lo único que he hecho, -y no sé cuanto durará-, es una traducción de lo que escribo. He recibido varios correos de gente de fuera, (España, Sudamérica), que se interesan por las habaneras, pero no entienden lo que escribo. Es por este motivo, por respeto, y con una sola finalidad, la de difundir, por tanto, espero que lo entendáis, aun que os he de decir que me cuesta expresarme en castellano, i me cuesta traducirlo..

En Josep Lluis Ortega Monasterio ha escrit moltes havaneres i cançons, entre altre:
Jose Luís Ortaga Monasterio ha escrito muchas havaneras i canciones, entre otras:
- Adeu Maria.
- Balandrejant.
- Bitxintxo
- Corrrandes Marineres.
- El canó de Palamós.
- El meu avi.
- Encisadora
- La balada d’en Lucas.
- La catedral.
- La rosa del port.
- Lluna marinera.
- Margarita y el mar.
- Menorca. (música: J. Barra).
- Meritxell.
- Plora guitarra.
- Tornaré
- Ulls de mar.

També n’ha musicat unes quantes, entre altre:
También ha musicado entre otras:
- Escolta es vent. (Lletra: Tòfol Mus).
- Na nena (Tornada a Menorca). (Lletra Gumersind Riera).
- Si fóssim gavines. (Lletra: Tòfol Mus).

Salut, força i havaneres a dojo!!
Inici Bloc